marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

11 de març de 2016
0 comentaris

DE LA CRISI DELS REFUGIATS AL PACIENT INCONSCIENT

En repassar els diaris digitals que seguesc, m’atur a llegir el que diuen sobre “la crisi dels refugiats”, la manera més periodisticament comuna de referir-se a les prop de quaranta-cinc mil persones que han quedat captives a Grècia pel tancament dels passos fronterers de la ruta dels Balcans, la que a través de Sèrbia, Macedònia i Hongria, permetia d’arribar a Àustria i a Alemanya; i d’ací a la resta d’Europa. Es diguin refugiades, desplaçades o emigrades, totes aquestes persones han fugit de casa seva, del seu àmbit natural de relació, perquè s’ha fet insofrible per la guerra o per altres altres calamitats, i han arriascat la vida per poder viure a plaer. Just per això, mereixen el respecte i la consideració que no els negam.

I no sols això, sinó que els usam com a objecte de mercadeig: Grècia consentirà a vigilar l’entrada de la desesperació humana i a repatriar-la cap a Turquia a canvi d’una bona entrada de milions, 700 en primera instància. Alexis Tsipras, de fustigador de bancs i polítiques retalladores, a guardià de la cleda europea.

I amb l’ànim destrempat, en acabar la lectura amb pessics d’aquest report, faig clic en un altre que parla de la Tefaf, la fira d’art més important del món, sembla, que se celebra a Maastricht, ciutat que dóna nom al Tractat a través del qual es creà la Unió Europea el febrer de 1992 i que entrà en vigor el novembre del 1993. Tefaf és l’acrònim de The European Fine Art Fair i, a part de mostres excelses de l’expressió de la bellesa de tots els temps, també mostra les excel·lències monetàries d’un grapat de privilegiats que poden pagar 12 milions d’euros sense afectar seriosament el seu patrimoni per un llibre d’hores que el Duc de Berry va encarregar per al seu nebot Lluís d’Orleans al voltant del 1407.

A l’exquisida i inaccessible Tefaf també s’exposa el darrer Rembrandt descobert l’any passat, “El pacient inconscient”, que algú de l’Amèrica del Nord comprà per una quantitat no revelada però que, igualment, deu fer feredat.

Atenent les 35.000 peces exposades i els preus que es manegen, hom es pot aproximar, sempre moderadament, al volum de negoci de la Tefaf 2015. Una quantitat que pot convertir en almoina la primera lliurança de la Unió Europea per fer front a la crisi dels refugiats, que ben bé podria ser el títol d’un llenç que reflectís tota la misèria que concentra.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.