marginàlies

Temps de corrandes i caramelles; de processons de l’encontre –o dels tres botets- i  panades. Bo és que seguim fent panades, crespells i robiols seguint receptes arrelades, i competint a la nostra manera per veure a qui han sortit millor, enguany. Temps meteorològics  bonifacis i benèvols quant a les vivències, tant que a Can Gazà ens han portat deu porcellins d’una sola ventrada. Bona pasqua, certament! Pel  casal, les festes més celebrades provenen de la granja i dels amics infinits que no s’obliden mai de fer-nos arribar mans i coratge. Més bona pasqua! El mes vinent farà tretze anys que a Can Gazà començàrem a voler ser una família de fet nombrosa per a exalcohòlics i drogodependents en abstinència, malalts de distint grau. Tretze anys de feina exigent, recompensada, certament, però amb suficients daltabaixos per mantenir tostemps activa la vigília i l’atenció permanent als nous caires marginats i marginadors. Temps hi haurà per parlar-ne i commemorar-ho, car celebrar-ho pot ser una imprudència; tant de bo poguéssim prescindir de Can Gazà i de tots els anomenats recursos que miren de posar pegats a la depauperació humana.  Jueus i cristians celebren avui amb tota emoció i solemnitat  la Pasqua, els primers per celebrar l’alliberament de l’esclavatge egipci i els segons la resurrecció de Jesucrist. De moment, Can Gazà encara no celebra com caldria la seva pasqual alliberadora i ressuscitadora.