marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 de febrer de 2011
1 comentari

EL PODER DE “LLIBERTAT I LLENGUA”

Divendres passat, Joves de Mallorca per la Llengua i l’associació Xarxa 2015 s’encarregaren de presentar el llibre “Llibertat i llengua. 100 reflexions sobre el català a les Illes Balears”,
de Tomeu Martí i Florit. Hi parlaren Ona Borràs, Joan Mateu Ferrando, Antoni Oliver, Carme Sánchez i Sebastià Maimó. Un cop llegit aquest text es pot dir de manera immediata que és un excel·lent manual per activar voluntats i consciències. Clar, directe, concís i amb els tocs
irònics precisos -marca de l’autor- que es converteixen en veritables capsuletes per refrescar tothora la lectura, tant si es fa linealment com si es passa d’una reflexió a una altra. 

Tomeu Martí combina, a més i amb encert, distints registres lingüístics, des del jurídic a l’admnistratiu, introduint-hi també elements propis dels publicistes (l’encuny Mallorquinoestima n’és un bon exemple) que contribueixen força a fer prou didàctica aquesta lectura. En les 80 pàgines del llibre es palesa que la força del català no és cap falòrnia, raó per la qual cal que superem d’una vegada l’estricta resistència per iniciar el camí del seu apoderament. Sols així romprem la tendència actual que indica a les clares que, a més competència lingüística, menys ús públic del català. “Llibertat i llengua” vol ser –i ho aconsegueix- un manual constructiu i que convida a crear, tant per a autòctons com per a al·lòctons, per protegir-se dels apriorismos, prejudicis, tergiversacions i mentides que sobre la llengua catalana no deixen de ploure a les Illes Balears. Fins i tot ben bé podria
definir-se com un manual d’autoajuda per enfortir la decisió de comportar-se normalment i digna com a catalanoparlants de ple dret. És clar que queda lluny, encara, la normalització plena de la llengua pròpia de l’arxipèlag. I que continuam necessitant eficaços plans de rehabilitació i accessibilitat lingüística. Aquesta flaquesa, però, ens diu Tomeu Martí, no ha de servir de pretext per abandonar la reivindicació i el treball per exigents que siguin.
Sortir de la secundarització i del control remot de la nostra parla no serà bo de fer, però esdevindrà impossible si abandonam la reivindicació, la lluita incessant a favor dels nostres drets com a catalanoparlants. Un text aconsellable, necessari i recomanable que convida a la reflexió, a la discussió però, sobretot, a l’acció. Una molt bona feina.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. com que això de l’acció a mi m’agrada tant, me’l compraré ja!
    Ja et diré què tal m’ha semblat. Crec que aquest manual constructiu i auto ajudatiu m’anirà bé pels dies que una faci figa! 
    I, au, un més a la llista de la compra.

    Abraçades generals, Jaume. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.