marginàlies

Les capses de llauna ja no poden
contenir l’ànsia dels records
ni la força dels somnis que volen
ser com les absències amb ales
o papallones contra l’oblit.

Els carrerons escupen la sang
dels amants acovardits al temps
que els ocells de la memòria entren
com el sol en les venes dels qui
no consenten que la culpa empaiti
i acorrali impunement la vida.

Trona teatralment per posar
la veu a la música que ve
de lluny i es fa arrel i vol i aire
per dir que qualsevol camí
de perfecció mena al fracàs.