marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
1 de gener de 2014
0 comentaris
SIBIL·LER HOME DELS NASSOS
L’Home dels Nassos m’ha trobat en tocar carrer per primer cop enguany i amb una severitat impròpia de la seva naturalesa m’ha fet a saber que s’estenen els camps de la deportació i que els somnis han tocat el dos. Que a partir d’avui les nits no tindran color ni gens de llum per espantar els malsons.
En veure la meva cara de perplexitat, ha afinat un somriure dèspota per dir-me a dos dits de la boca que m’oblidi de la febre creativa dels deliris i de les ganivetes en desobediència civil. Que les bèsties, en veure envaït el seu domini per tota mena d’homes en descomposició, aprovaran en assemblea plans de protecció especial per tal d’accelerar l’extermini dels humans. Les llagues s’ompliran d’arena i en un batre d’ulls tots serem minerals sense molsa.
Estranyament animat per l’atenció que li prestava, m’ha fitat els ulls esbatanats i ha prosseguit el seu clam sibil·ler.
Els nounats cercaran els pits de les llobes i els vells s’aixoplugaran entre les cabres. Les dones seduiran les boes i les joves s’oferiran al desert.
Ai d’aquell que no converteixi el temps en porc per fer-ne matances i aprofitar-ho tot. Ja no basta aixecar-se d’hora, ben d’hora: cal dedicació exclusiva en la tasca exigent de fer únicament allò que desitges, maco.
Fins que la veïna que ha passat la nit sola, embolcallada en el seu barnús de colors llampants i que venia de comprar-se una ensaïmada, no m’ha donat els molts d’anys i no sé quin remei per a les ressaques, no m’he adonat que estava palplantat a la vorera, just davant el portal de casa, amb una bossa d’escombraries a casa mà.
Estranyament animat per l’atenció que li prestava, m’ha fitat els ulls esbatanats i ha prosseguit el seu clam sibil·ler.
Els nounats cercaran els pits de les llobes i els vells s’aixoplugaran entre les cabres. Les dones seduiran les boes i les joves s’oferiran al desert.
Ai d’aquell que no converteixi el temps en porc per fer-ne matances i aprofitar-ho tot. Ja no basta aixecar-se d’hora, ben d’hora: cal dedicació exclusiva en la tasca exigent de fer únicament allò que desitges, maco.
Fins que la veïna que ha passat la nit sola, embolcallada en el seu barnús de colors llampants i que venia de comprar-se una ensaïmada, no m’ha donat els molts d’anys i no sé quin remei per a les ressaques, no m’he adonat que estava palplantat a la vorera, just davant el portal de casa, amb una bossa d’escombraries a casa mà.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!