marginàlies

La boca mentolada i el cor estret pels milers de negats a la Mar Nostra mentre intentaven arribar a l’esperança forjada en el somni d’una vida condreta lluny de les arrels i dels panorames quotidians.

La nostra mar un temps pont convertida en fossat comú. I davant tanta mortaldat, els vells i xerucs europeus de la gran estafa, no feim res, absolutament per atendre tanta desesperació. Això sí, posam etiquetes –refugiats, asilats, desplaçats, immigrants econòmics, pàries, no-ninguns- i deixam lladrar els xenòfobs per fer callar qui vol rescatar Europa dels estats i retornar-la a la ciutadania.

Tots els que arrisquen la vida per guanyar-la -i en el joc hi posen rals i crèdits- tractats com a sospitosos, propagadors de plagues bíbliques, inoculadors d’odi i terror.

Mentrestant, Angela Merkel i Françoise Hollande commemoren els 100 anys de la batalla de Verdun en la que hi moriren 163.000 francesos i 143.000 alemanys. Diu Hollande que tant ella com Merkel protegeixen “la nostra causa comuna: Europa”. I la protegeixen impedint el pas de les persones que fugen de qualsevol tipus d’infern bèl·lic, social o econòmic; o no fent res per impedir que l’Àfrica es negui a la mar que de sempre ha forjat cultures i que ara amara creus o mitges llunes.

Per a Merkel, aquesta “crisi dels refugiats” és una de les “febleses” de la Comunitat Europea”. El drama, la tragèdia tractada simplement com a feblesa. Així parla Europa. Tanmateix, per a Holland, el terrorisme i els nacionalismes “formen part dels desafiaments i de les amenaces” a les que s’enfronta la Comunitat Europea. Quanta vergonya!