marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
18 de març de 2014
0 comentaris
SEMPRE UN ESCLAU SOMNIARÀ LA RAÓ
De les terres de l’Ebre ens arriba la primera proposta poètica de Josep M. Llauradó, “El vers de l’esclau”. L’editorial que la presenta, Onada Edicions, es proposa aprofundir en el coneixement dels pobles de les comarques del Maestrat, els Ports i les Terres de l’Ebre, els seus costums i tradicions, i la seva gent, a més de voler dotar-los d’un projecte cultural que els representi i els promocioni arreu del territori catalanoparlant i a escala internacional.
A part d’aquest interès, es compromet amb la literatura en català, amb la qual cosa també publiquen obres narratives, poètiques, teatrals o assagístiques.
Josep M. Llauradó és llicenciat i doctor en Filosofia i llicenciat en Psicologia, i ensenya en un institut de Mallorca. És autor de “Democràcia digital: informació, participació, transparència” (Premi Nadal Batle d’Assaig, UIB, 2000); “Els futurs de Catalunya” (Premi d’Assaig Breu de l’Agrupació per al Foment de la Cultura Catalana, 2004), i dels reculls d’articles “L’aeroplà de vellut” (Editorial Perifèrics, 2004) i “Escrits inofensius” (Editorial Hora Nova, 2005). Ha traduït Jacques d’Hondt, “Una lliçó de filosofia sota l’ocupació alemanya (1941-1943)”, i George Gissing, “Per la mar Jònica. Notes d’un viatge pel sud d’Itàlia”, (Ensiola Editorial, 2006), a més d’escriure molts articles d’opinió i de crítica de televisió.
Els 39 poemes inclosos a “El vers de l’esclau” conformen un cos dens, intens i gens vacil·lant. Una poètica que reclama atenció acurada, amablement dura i amb la humitat indispensable perquè el vers cridi l’interès del tacte i del lector. Poemes il·lustrats, saberuts i, per això, didàctics. I tanmateix Llauradó no dubta mai a llençar dards amb somriure a la cara empedreïda de la hipocresia, del senyoratge i del poder, en definitiva.
El pas que marca Llauradó és viu, exigent costa amunt i tot; a voltes intrèpid, a tall de la temeritat. Tampoc no defuig la incomoditat perquè del que es tracta és d’acarar-se amb l’esclavatge del vers i de la veu. “El vers de l’esclau” es féu amb el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover 2012 i, curiosament, està dedicat al futbolista Eric Cantona. Bona lectura.
Josep M. Llauradó és llicenciat i doctor en Filosofia i llicenciat en Psicologia, i ensenya en un institut de Mallorca. És autor de “Democràcia digital: informació, participació, transparència” (Premi Nadal Batle d’Assaig, UIB, 2000); “Els futurs de Catalunya” (Premi d’Assaig Breu de l’Agrupació per al Foment de la Cultura Catalana, 2004), i dels reculls d’articles “L’aeroplà de vellut” (Editorial Perifèrics, 2004) i “Escrits inofensius” (Editorial Hora Nova, 2005). Ha traduït Jacques d’Hondt, “Una lliçó de filosofia sota l’ocupació alemanya (1941-1943)”, i George Gissing, “Per la mar Jònica. Notes d’un viatge pel sud d’Itàlia”, (Ensiola Editorial, 2006), a més d’escriure molts articles d’opinió i de crítica de televisió.
Els 39 poemes inclosos a “El vers de l’esclau” conformen un cos dens, intens i gens vacil·lant. Una poètica que reclama atenció acurada, amablement dura i amb la humitat indispensable perquè el vers cridi l’interès del tacte i del lector. Poemes il·lustrats, saberuts i, per això, didàctics. I tanmateix Llauradó no dubta mai a llençar dards amb somriure a la cara empedreïda de la hipocresia, del senyoratge i del poder, en definitiva.
El pas que marca Llauradó és viu, exigent costa amunt i tot; a voltes intrèpid, a tall de la temeritat. Tampoc no defuig la incomoditat perquè del que es tracta és d’acarar-se amb l’esclavatge del vers i de la veu. “El vers de l’esclau” es féu amb el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover 2012 i, curiosament, està dedicat al futbolista Eric Cantona. Bona lectura.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!