marginàlies

Llegeix Apollinaire (De la floraison qui paraît / La nature est belle et touchante / Pan sifflote dans la forêt / Les grenouilles humides chantent) i no pot deturar el record de sa mare quan li deia que no havia de ser fargo, que és com al seu poble es coneix el brut o el deixadot, i no es pot estar d’escriure d’una sola tibada:

crida la xacra
ensuma el dany
grimpa el dolor
de la innocència

i el plany del vell
que de l’avenç
ferm de la mort
en diu espera