marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
18 de juliol de 2012
3 comentaris
SEL’S EN FOTEN, ELS NOSTRES DRETS LINGÜÍSTICS
Ahir vaig assistir al ple matinal del Parlament de les Illes Balears que tractava l’aprovació de la Llei Delgado, altrament de Turisme, i la Llei Gornès, altrament de modificació de la Llei 3/2007 de la Funció Pública. Entre i entre, el debat i votació sobre la conveniència que el Consell Consultiu de les Illes Balears estudiàs la Llei Gornès. És clar que el Partit Popular no va creure adient aquest dictamen del Consultiu: estan prou segurs, seguríssims!, que no van gens errats i que tot allò que decreten és a bon dret.
El final d’aquesta pel·lícula de terror ja el sap tothom: s’aprovaren les dues lleis que permeten fer malbé i a discreció tant el territori com la llengua d’aquestes illes calcinades des del 15 de juny de l’any passat per la mentida, la incompetència, la irresponsabilitat, la supèrbia i la inoperància polítiques.
Durant les prop de quatre hores que vaig ser a la Sala de les Cariàtides vaig tenir prou temps per escoltar les intervencions i analitzar les reaccions de ses senyories. I la veritat és que en vaig treure conclusions no gaire encoratjadores i la que més me molestà (som així de llepafils) és que, per reafirmar alguna pretesa perla de l’orador, els seus companys de grup parlamentari piquin de mans sobre la taula. Per un moment, vaig reviure la imatge xarona de Nikita Serguèievitx Khruixtxov, primer secretari del Partit Comunista de la Unió Soviètica, brandant una sabata en una assemblea de l’ONU en plena Guerra Freda, el setembre de 1960, per respondre a les crítiques que rebia la Unió Soviètica.
Tampoc no m’agradà gens l’actitud general de la majoria de ses senyories que el darrer que fan és escoltar qui parla, tant si és “dels seus” com si és “dels altres”, i això que cobren per fer-ho. Un desdeny que, adesiara, pren les formes de comentaris perduts poc edificants; jutipiris que freguen la irrespetuositat; carusses que diuen molt del talant de qui les fa.
De tots els parlamentaris, però, vaig fer un seguiment especial de José Ramón Bauzá Díaz que, encara que ho deplori, és el president de l’arxipèlag, a més de ser-ho del seu partit. Doncs ahir, com sol fer sempre, es va comportar com el president del Partit Popular imposant a tots els que vivim les i a les illes les seves obsessions antiillenques, i no com el president del país que ha de vetllar pels seus interessos i no exclusivament pels beneficis del seu partit. Prova d’això és que just arribar al seu escó, obrí el seu Iphone -o el dispositiu que sigui- i la seva tauleta tàctil -o similar- … i a entretenir-se només ell sap en què. Durant les quatre hores s’estigué al seu escó sol, capficat en els estris electrònics talment una illa dins una altra illa; aliè a tot i a tothom; alimentant les seves brusques i cabòries. Com si allò que es tractàs no el concernís, no hi tingués res a veure. I que hi estava molt per sobre; que el seu món no és el dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterencs. Deplorable.
Del debat sobre la modificació de la Llei de Funció Pública, destacar la defensa aferrissada i inequívoca de la llengua catalana i els drets dels que la parlam que feren Pilar Costa, Nel Martí i Biel Barceló. De Fernando Rubio Aguiló, simplement que manipula, tergiversa i menteix. I que no és digne de posar-se Antoni Maria Alcover a sa boca i menys per dirigir-lo contra els mallorquins i la nostra parla traient -amb mala llet- una frase de context. És indigne i menyspreable, propi d’apologetes de la incultura i l’analfabetisme, utilitzar mossèn Alcover per fonamentar la seva fòbia a tot allò que distingeix les illes, començant per la seva llengua. Què sap Fernando Rubio de mossèn Alcover? Què n’ha llegit? Què ha entès?
Vull destacar també el paper trist i incomprensible de Simó Gornès, l’autor de la modificació de la Llei, que no va intervenir en cap moment ni per al·lusions, que varen ser un grapat. Com s’entén que l’autor no defensi el que ha redactat? No és capaç de fer-ho amb eficàcia, l’arqueòleg Gornès? No es fien d’ell ni el president del seu partit -i de les Illes, per molt que li pesi- ni la seva cort d’incondicionals?
De la submissió final de Pere Rotger, president del Parlament, als capricis cavernícoles de José Ramón Bauzá, apuntar-ne la tristesa profunda que em provocà. No esperava mai que sucumbís a la infàmia i no mantingués la dignitat que fins ahir va demostrar.
Els aplaudiments dels trenta-quatre diputats (Pere Rotger inclòs) que votaren a favor d’aquesta llei que converteix els catalanoparlants de les illes en ciutadans de segona a ca seva mateix, demostren amb una claredat que esborrona i esfereeix que se’ls en foten, els nostres drets.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A més a més de sota els governs socialistes no tindre el requisit lingüistic per exemple al País Valencià.
Ens han fet veure totes les televisions castellanes hagudes i per haver als nostres territoris, mentre les catalanes han estat vetades sempre a la resta de l’Estat.
Defensa dels senadors socialistes sota la supremacia castellana a l’Estat espanyol, no gràcies.