marginàlies

Davant un safareig a vessar d’aigua o fins i tot des de dalt d’una terrassa damunt la mar, és prou difícil retenir la mà que vol commoure la quietud de l’estany creant ones hipnòtiques o el llançament d’una pedra per sentir com la mar la xucla. Els secrets de la natura i l’harmonia que la presideix tostemps ens provoquen aquestes reaccions. I això amb fa pensar amb Isaac Newton, que, en parlar de les seves reflexions sobre l’univers, no es considerava altra cosa que un nin que juga a la vora de la mar i que es diverteix cercant, adesiara, una pedra més polida que l’anterior, o una copinya amb dibuixos extraordinaris. I mentre jugava, també observava l’exposició de les veritats desconegudes que la mateixa mar li presentava.

Newton, d’entre tots els savis extraordinaris que ens ha fet forts i agosarats com a espècie, en va ser un dels més destacats, i això que va néixer prematurament i era prou petit. Abrandat antitrinitari, feia escola, ves per on, en el Trinity College i, per això, estava obligat a sostenir la doctrina de la Trinitat. A banda dels seus estudis físics, matemàtics, òptics i filosòfics; d’amagat de la seva teoria de la gravitació i de la famosa poma que, diuen, l’ajudà tant a formular-la, Newton també estudià molt l’alquímia i diuen que usà els seus coneixements sobre ella per guarir els seus entrebancs de salut. Alguns estudiosos creuen que d’aquí poden provenir els diversos enverinaments que patí al llarg de la seva vida i la causa de les nombroses crisis nervioses que l’afectaren durant llargs períodes. A més, després de la seva mort es descobriren importants quantitats de mercuri en el seu cos, fet que explicaria les rareses que marcaren els seus darrers anys. I el 1704 va deixar escrit que la fi del món no seria abans de l’any 2060.

Avui, precisament, fa 294 anys, que morí Newton sense voler la comunió que li oferiren i descansa sota un epitafi del poeta Alexander Pope que diu: “La natura i les lleis de la natura estaven amagades en la nit;  / Déu digué “Que hi hagi Newton” i tot va ser llum”.