marginàlies

Sempre serem el cap del que sentim. Res no podrà distreure’ns del camí de pell delerosa de passió en estat pur si parlam a través dels ulls de les paraules i dels gests assuaujats de les
mans fetes boques. Cal que tot es redueixi a passar la llengua per l’espinada tensa de les mirades i pels melics dolços dels afectes que sempre descuidam. Maldem per mantenir sempre llustrada la baula de la tendresa. Per l’únic que ho paga afanyar-se, en aquest passeig, en aquest tan atropellat fer via, és mantenir ferma l’emoció i desplegada la commoció. Les normes de les revoltes plausibles i recomanables s’han de dictar amb la força de l’emotivitat, patent de cors de
qui vol accedir al títol –tan compromès- de persona.