marginàlies

De lectures vitamíniques, higièniques i necessàries -de les que deixen petja i moltes notes marginals- a la casa dels prodigis, a l’indret on tot s’aquieta ni que sigui momentàniament, conhortant ànsies i certes angoixes que minen i laminen coratges. Afortunadament encara queden àmbits, atmosferes i persones que fan bé i en volen fer més, raó per la qual cal esprémer-los fins a les darreres gotes per fer-ne bon recapte i poder resistir embats i altres escomeses fins al moment de tornar a tocar mare. I així fins al sempre, fins a l’eternitat que han curullat, ja, els que dotaren de fascinació aquests àmbits i atmosferes. Són carrers i aires, olors i colors que s’acanalen i s’arraconen per jugar amb qui les cerca; i afortunat aquells que sap captar-los  i acaronar-los. Racons de món viscuts amb tots els sentits oberts com a magranes des del temps d’anar de grapes i fins a l’avui, fins a l’ara que fa de cancell del futur. Entorns de vida que romanen i vigilen. Pujadors exigents, ara que els anys ribotegen les forces, però que amb tres alenades entenimentades en tens prou per recuperar l’aire i la fortitud d’esperit. Quatre pams mallorquins de vida permanentment pasqual.