marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
18 de juny de 2013
0 comentaris
LES MODALITATS NO TENEN EDITORS
A la fi, cap editorial no s’ha presentat a la convocatòria de subvencions per fer llibres de text amb les modalitats “de l’altra llengua oficial distinta al castellà” dictades pel govern de José Ramón Bauzá. Hom està temptat de dir que és una bona notícia però de seguida tira la llengua enrere: s’ha imposat el seny i la raó, simplement. Els editors de textos escolars no han volgut fer part d’un ridícul espantós que hagués posat en entredit la seva pròpia empresa.
Així, més acumulació d’empegueïment al Consolat.
No cal esperar cap rectificació del govern Bauzá, que per això l’apotecari és toixarrut a bastament; en ficar la banya, primer es romp. La consellera de la Funció Pública deia fa dies que el govern parlarà i dialogarà amb tothom i sobre tot, però que no pensa desdir-se dels seus vergonyosos compromisos electorals quant a la destrucció del català. Sent així, tot diàleg amb ell serà de sords o, encara pitjor, de gent que no vol escoltar ni raonar.
Sobre la taula té clamorosos exemples que la immensa majoria de la ciutadania de les illes no li fa costat quant al seu odi indissimulat a la llengua pròpia de l’arxipèlag: fa un any i mesos es recolliren a les illes més de dotze mil al·legacions contra la nova llei de la Funció Pública, que expulsa el català de l’administració pública illenca i permet la castellanització dels nostres topònims. Per primera vegada en la història del nostre autogovern es recollien tantes al·legacions en contra d’una llei i en qüestió d’una setmana. El mes de març també va fer un any dels “50.000 de Palma”: la més gran manifestació per la llengua catalana que s’ha vist a les Balears. Pels mateixos dies, Jaume Bonet i Tomeu Amengual es declaraven en vaga de fam pel català. Fa no-res, el 90% dels pares dels nous escolars de les illes escolliren l’ensenyament en català. Ara mateix, el decret del Tractament Integral de Llengües, l’excusa legal (i tan il·legítima!) de foragitar el català del sistema educatiu, és fortament i àmplia contestat per tots els agents escolars: patronals, sindicats, professors, pares i mares.
Bauzá, amb aquestes disposicions i amb la seva obsessió malaltissa en contra del català i els seus parlants, supera de molt l’advertència del Decret de Nova Planta que, en la persecució del català, recomanava donar “instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.
José Ramón Bauzá ja ha passat a la nostra història com el pitjor president que ha tengut mai aquestes terres voltades de mar. Podria rectificar, donades les mostres de rebuig que concita i genera la seva liquidació del català, però no ho farà per la senzilla raó que està convençut que el català és un idioma bàrbar i que els seus catalanoparlants som tots bàmbols i beneits; o malalts.
I de la mateixa manera que el procés emancipador del Principat de Catalunya no té aturador, tampoc en tindrà a les illes Balears l’oposició ferma, majoritària, constant i mantinguda als nous decrets de nova planta lingüístics dictats per la niciesa casada amb la mala fe que manifesta l’actual govern de les Illes Balears. Per molt que no s’ho cregui l’impresident Bauzá.
No cal esperar cap rectificació del govern Bauzá, que per això l’apotecari és toixarrut a bastament; en ficar la banya, primer es romp. La consellera de la Funció Pública deia fa dies que el govern parlarà i dialogarà amb tothom i sobre tot, però que no pensa desdir-se dels seus vergonyosos compromisos electorals quant a la destrucció del català. Sent així, tot diàleg amb ell serà de sords o, encara pitjor, de gent que no vol escoltar ni raonar.
Sobre la taula té clamorosos exemples que la immensa majoria de la ciutadania de les illes no li fa costat quant al seu odi indissimulat a la llengua pròpia de l’arxipèlag: fa un any i mesos es recolliren a les illes més de dotze mil al·legacions contra la nova llei de la Funció Pública, que expulsa el català de l’administració pública illenca i permet la castellanització dels nostres topònims. Per primera vegada en la història del nostre autogovern es recollien tantes al·legacions en contra d’una llei i en qüestió d’una setmana. El mes de març també va fer un any dels “50.000 de Palma”: la més gran manifestació per la llengua catalana que s’ha vist a les Balears. Pels mateixos dies, Jaume Bonet i Tomeu Amengual es declaraven en vaga de fam pel català. Fa no-res, el 90% dels pares dels nous escolars de les illes escolliren l’ensenyament en català. Ara mateix, el decret del Tractament Integral de Llengües, l’excusa legal (i tan il·legítima!) de foragitar el català del sistema educatiu, és fortament i àmplia contestat per tots els agents escolars: patronals, sindicats, professors, pares i mares.
Bauzá, amb aquestes disposicions i amb la seva obsessió malaltissa en contra del català i els seus parlants, supera de molt l’advertència del Decret de Nova Planta que, en la persecució del català, recomanava donar “instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.
José Ramón Bauzá ja ha passat a la nostra història com el pitjor president que ha tengut mai aquestes terres voltades de mar. Podria rectificar, donades les mostres de rebuig que concita i genera la seva liquidació del català, però no ho farà per la senzilla raó que està convençut que el català és un idioma bàrbar i que els seus catalanoparlants som tots bàmbols i beneits; o malalts.
I de la mateixa manera que el procés emancipador del Principat de Catalunya no té aturador, tampoc en tindrà a les illes Balears l’oposició ferma, majoritària, constant i mantinguda als nous decrets de nova planta lingüístics dictats per la niciesa casada amb la mala fe que manifesta l’actual govern de les Illes Balears. Per molt que no s’ho cregui l’impresident Bauzá.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!