marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
PRIMER BADALL
Les lladrades del ca del veí –un rottweiler que enamora- em desvetllen massa d’hora. L’animalet només ho fa, això de lladrar tan prest, quan no hi ha els seus amos. Reclama el carrer i els veïns encara deuen
celebrar l’entrada de l’any. Són joves i eixerits, molt donats a fer nits tugurials. Des que són veïns –cinc o sis anys deu fer- no es perden cap nit de cap d’any. Sopen prest a un bon restaurant i a les dotze són a Cort, davant en Figuera. I d’allí on sigui per esbravar-se amb la colla d’amics fins a veure
l’alba lluir.
La llum matinera no ho és, nova: no ha anat de gresca i els matisos que la fan diferent a la d’ahir cal cercar-los en la nostra pell tan poc hidratada. Pens a posar en terra primer el peu dret, que si no, tot l’any aniré de gambirot. Hauria de consultar algun manual de numerologia per veure què pot donar de si el nou, o l’onze, o el dos… Mentre prepar la cafetera deix anar la mirada per la finestra que dóna a la badia. En un banc de boira que pràcticament la cobreix tota s’hi estan -granant l’enyor- els absents, els escapats que tanta falta em fan. Com més gran, més ase rememorador. També ells, els que ja no hi són, celebren un nou any de memòria; o d’oblit. I cada any nou, una data que es perd, un detall que s’esvaeix, una paraula que s’enterra. Els carrers callen tot i que algun petard ressagat espanta els coloms. Un conductor s’atura en veure que la cussa i jo ens disposam a creuar el carrer en un pas zebra. Sabut és que els passos de vianants sols es respecten si són esguardats per un municipal. No m’ho puc creure: un automobilista respectuós el matí –ben matí- de l’any noy! Cal interpretar-ho com un bon averany? I pel que veig, el conductor tampoc se’n pot avenir perquè em somriu i em saluda burletament tot
desitjant-me un bon any.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Se coneix que ja havíem tocat fons.
Jaumet: t’hauré de demanar que m’escriguis una carta, ni que només em diguis ‘hola’. Dec tenir la teva adreça malament i m’escup totes les trameses