Miralls abandonats que desfiguren
la llum i les ànsies d’alar el cant dels nòmades.
Llunes de butxaca, espills engrevits,
Emmirallaments en marge
sotjant l’eco subtil d’un alè incontinent
que enlloc no troba ni abaixador ni pista d’envol.
Pols mandrosa i ploramiques en ulls intrèpids
malgrat totes les derrotes,
racons desarmats en revolta,
el metall contra la fusta
i la suor enllagrimada del vidre.
Penombra en vigília,
vespres raptats per l’insomni, duels a mort
d’absències, planys escanyats
pel temps alliberat de conjurs.
Jardins d’andròmines, planters d’oblits,
tanques de desmemòries,
erols de pell morta en carn viva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!