marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

19 d'agost de 2021
0 comentaris

PASSAR GUST

No deixis passar de llis el gust, l’afecció, el desig, es deia mentre estirava la porta de casa i s’assegurava que quedava ben tancada. Cerca’l afanyosament i, en poder abastar-lo, pren-lo fort i no l’amollis per res, perquè val més fer-te endins del plaer que d’una pensada arrogant que no passa de ser una pedrada, en el millor dels casos, seguia dient-se. Entrava en l’espai circular de llum del fanal que no vol contribuir a la contaminació lumínica i s’imaginava el tremor del cos fregant-ne un altre. Ai d’aquell que no atengui la crida del delit i no s’hi llanci com voldria sentir la ingravidesa! Amb el tou dels dits també i sobretot s’aprèn a aprendre i a aprehendre. Tornà a mirar l’horitzó que el preserva del dubte malicós i del desfici, i tornà a sentir Bach, que va marcar infinites llinyes de delícia. I no sap ben bé per què ara el veu dictant al seu deixeble, copista i gendre Johann Christoph Altnickol el seu darrer preludi coral: ell davant de Déu. El delit per al delit trencant el límit dels sentits. Passar gust, experimentar incontinentment l’exultació del plaer que et permet rebolcar-te en la vida.

CONVENIÈNCIES
23.10.2008 | 11.52
RIALLES FORASTERES
13.04.2013 | 7.06

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.