marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
30 de març de 2014
0 comentaris
PARLANT DELS DRETS LINGÜÍSTICS A LLEIDA
Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Lleida el vuitè Congrés de Convivència a la Ciutat, memorial Xavier Aluja, que s’ha centrat en els drets lingüístics. L’Obra Cultural Balear va ser convidada a participar en una taula rodona que tractava els drets lingüisticoculturals en l’àmbit local. També hi eren present Acció Cultural del País València, representada per Tomàs Llopis; Òmnium Cultural, representada per Montserrat Torres, i el PEN Català, representada per la seva presidenta, Carme Arenas.
La taula rodona va ser moderada pel membre del Centre Internacional Escarré per a Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), Pere Mayans.
Són molts els reptes que, pel que fa als drets lingüísticoculturals, ens enrostra una societat cada cop més oberta i canviant. Per això, els drets a la diferència que s’han de respectar escrupolosament, no es poden contraposar a la necessitat que el català esdevingui la llengua de la cohesió social en aquells territoris on és la llengua històrica. I s’ha d’aconseguir des de la suma, no des de la resta. En aquest sentit, s’ha d’enfortir la societat civil organitzada al voltant de la naturalització del català i que siguin eficaçment proactives en les seves campanyes favorables a l’ús del català. En paral·lel, s’ha d’apoderar lingüísticament la ciutadania perquè el català sigui totalment reconegut per tal de recuperar íntegrament l’estatuts que li correspon. Ara mateix, els catalanoparlants no podem gaudir plenament dels nostres drets, car tant la política estatal com les territorials –concretament del País Valencià i de les Illes Balears- els afebleixen força en portar el català i els seus parlants a la indefensió jurídica. En conseqüència, cal treballar afanyosament perquè els drets lingüístics formin part, de forma clara, dels drets humans.
Són molts els reptes que, pel que fa als drets lingüísticoculturals, ens enrostra una societat cada cop més oberta i canviant. Per això, els drets a la diferència que s’han de respectar escrupolosament, no es poden contraposar a la necessitat que el català esdevingui la llengua de la cohesió social en aquells territoris on és la llengua històrica. I s’ha d’aconseguir des de la suma, no des de la resta. En aquest sentit, s’ha d’enfortir la societat civil organitzada al voltant de la naturalització del català i que siguin eficaçment proactives en les seves campanyes favorables a l’ús del català. En paral·lel, s’ha d’apoderar lingüísticament la ciutadania perquè el català sigui totalment reconegut per tal de recuperar íntegrament l’estatuts que li correspon. Ara mateix, els catalanoparlants no podem gaudir plenament dels nostres drets, car tant la política estatal com les territorials –concretament del País Valencià i de les Illes Balears- els afebleixen força en portar el català i els seus parlants a la indefensió jurídica. En conseqüència, cal treballar afanyosament perquè els drets lingüístics formin part, de forma clara, dels drets humans.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!