l’atracció intolerable
de vides descurades
de l’òxid que venç el ferro
de la finestra esmorrellada
del capell sense cofa
de la copa sense suc
del bruc que s’enyora
de l’home que embaluma la voravia
de la sabata que abandona el foll
de la vacuïtat que aixeca ventades
i el cansament
de no veure lluir les albes
de confondre la llengua amb un pedaç
de tractar inútilment amb la nigromància
del somriure delegat
de les mosques que maten els ases
de no gosar obrir boca
de la insolència de qui vol i vola
d’engrunar-se els dits amb els llibres
de desviure sense importar-hi
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!