marginàlies

Cau emplomada, la claror, a l’hora de dinar. Un jove colrat, amb les ulleres de sol per visera, entra en el restaurant que també fa de cafè, ben en el centre de la vila i demana un palo amb sifó. L’amo, diligent, sols li serveix el suc dins un tassó llarg i sense gel; coneix els gusts del client masegat pel sol que no és de platja. L’amo treu el sifó ben fresc de la gelera i el deixa su-ran del tassó. El jove se’n serveix un raig moderat i en fa un primer glop discret per assaborir com pertoca la bevenda.

Una parella francesa entrada en anys observa amb atenció l’escena. Fa un moment la dona alabava força la quietud tòpica dels mallorquins de l’interior i la dolcesa amb què parlen el català, ha emfasitzat amb un somrís sorneguer. Des de fa una trentena llarga d’anys passen quinze dies d’estiu a ca una germana d’ell que es casà amb un banquer illenc que acabà sent promotor immobiliari. No li ha anat gens malament venent cases de poble i parcel·les interiors a estrangers que mai no se sap amb certesa què cerquen.

Ells dos sí saben què cerquen: divertir el temps badocant on siguin. Cada any visiten els mateixos llocs, com si volguessin trobar-hi res nou o quelcom de menys. I cada any un grapat d’indrets nous per ampliar de veres el catàleg de llocs viscuts que no requereixen fotografies per recordar-los.

És la madona francesa qui crida l’amo del bar, que coneixen prou de visites anteriors per demanar-li què ha servit al jove colrat. Sap francès, l’amo, après a Marsella, on visqué un grapat d’anys servint copes a dojo. Sap francès però explicar què és el palo no és gens bo de fer, es diu. A més, no en sap gairebé res, de com es fa. Sap que té sucre cremat, i alcohol, i quina, potser, i alguna altra herba que desconeix. Sí li sap dir que és una beguda típica de Mallorca i que els en convida a un a veure què en troben.

No és tan generós amb el suc com amb el jove colrat i els serveix el sifó suficient per fer llaminera la beguda.

Fan el primer glopet tots dos a l’hora. Estan uns instants a mirar-se mentre assaboreixen el bevent distrets de mirada. I quan es troben el mirar ja saben com han de divertir més el temps que passen anualment a Mallorca.