marginàlies

El cas d’Iván Cortès, el jove mallorquí que acusa dos guàrdies civils d’haver-lo agredit a l’aeroport de Palma per dirigir-s’hi en català, es remunta a l’estiu del 2009; massa temps, sens dubte, per dirimir uns  fets gravíssims i abjectes. A més, el judici va ser ajornat dues vegades per ridiculeses inadmissibles en  un estat modern fins dilluns pasta, dia 11 d’abril, no quedà vist per sentència. Excessives demores per un cas de dignitat extrema en elevar al sostre màxim la reclamació dels nostres drets lingüístics.

Cal insistir que en els territoris on el català és la llengua pròpia, els seus parlants tenim tot el dret a  expressar-nos-hi on sigui, davant qui sigui i per allò que sigui. Així es reflecteix i garanteix en l’ordenament jurídic i, per això, ningú, sota cap pretext ni concepte, ens ho pot impedir. I encara menys  s’hi poden oposar aquelles persones que formen part dels distints serveis públics, entre ells els cossos i  forces de seguretat de l’Estat. Aquests són els que més llum han de donar en la preservació dels drets cívics, garantint-ne el seu exercici, i, amb excessiva freqüència, quant als lingüístics, no donen més que  fum. Tant de bo l’exemple d’Ivan Cortès s’estengui i no consentim mai que ningú no ens menyspreï –ni  ens agredeixi,  òbviament- per parlar en català. Ens hem de mantenir obstinadament dignes en la defensa aferrissada de la nostra parla. Quant a les conclusions del judici, la fiscalia demana un mes de  multa per un dels dos agents encausats. L’acusació particular, per la seva banda, eleva a dos mesos la  multa per al mateix agent. La defensa en demana l’absolució. Iván Cortès ha anunciat que renuncia a qualsevol indemnització.