marginàlies

Ahir, acabades de tocar les set del matí i a Can Gazà, el coc en cap gazanenc, Jaume Santandreu, i jo comentàvem l’espectacle d’aquests dies, perfectament estalviable si no s’hagués abandonat en cap moment el seny i la formalitat exigible a qualsevol formació, de la coalició “MÉS per Mallorca”, un projecte polític plural, ampli, originalment integrat per PSM-Entesa i IniciativaVerds, fundat el 2013, que representa “l’espai polític d’esquerres, sobiranista i ecologista de Mallorca”, segons que es diu al seu web www.mespermallorca.cat. Certament és una qüestió que ha generat molta controvèrsia, discussions, moltes d’elles força apassionades, i que no ha deixat ningú indiferent dels que a l’arxipèlag es mouen un poc més enllà de l’esquerra del PSIB-PSOE.

I tanmateix no perdérem gaire temps a esbrinar què ha passat en aquesta coalició per provocar un sisme com aquest; ens falten moltes dades per poder analitzar-ho amb precisió. Però sí intentàrem aclarir com viuen aquesta crisi gens cosmètica i d’altres projectes, programes i decisions els 31.193 votants illencs que en les darreres eleccions europees votaren “Esquerra Republicana. Ara Repúbliques”, encapçalada per Oriol Junqueras, i “Junts per Catalunya”, encapçalada per Carles Puigdemont. Són molts vots ben conscients als que la independència els interpel•la, com a poc, i que, sens dubte, la viuen i la senten com a possible i fins i tot creuen que és la sortida preferible a l’atzucac on es troba l’estat.

Aleshores, aquesta força de vots que de manera majoritària –sinó absoluta- es vessà a MÉS per Mallorca o per Menorca en les eleccions autonòmiques, ¿se sent còmode en el projecte i en el discurs d’aquesta coalició que es considera ecologista, feminista i sobiranista? En els acords de governabilitat signat pel PSIB-PSOE, Podem i MES per Mallorca no es fa cap referència al sobiranisme, ni cap esment al moviment emancipador principatí ni fins i tot la intenció d’acarar seriosament i efectiva la recessió del català en tots els àmbits que ens amenaça. Això sí, es diu que es crearà una oficina de drets lingüístics, així d’eixut i així d’inquietant.

Per això, resolguérem que la veu sobiranista illenca expressada claríssimament en les darreres eleccions europees no té altaveu política efectiva; en tot cas, es tradueix en un xiuxiueig moderadíssim que no depassa segons quins despatxos i que prové de membres singulars de MÉS per Mallorca, que no arriba als posts de comandament.

Aleshores, dèiem, semblaria adient que aquesta força inequívocament sobiranista –si encara costa de dir independentista- emergís nítida i sense complexos; que comença a ser peremptori que tingui la veu que li permeti tenir els vots necessaris per amplificar-la com es mereix. Si no és així, la política de l’arxipèlag, la pròpia, la que més li importa, no deixarà de ser una política perifèrica, no emancipada, colonial, en definitiva.