marginàlies

Tot queda fent de la quietud
obrador i bressol de sortilegis.
Queda lluny, però, la mar
i la boira juga a ser com ella,
penetrable i embruixadora.
Arriben sons i sorolls nous
que amaguen, juganers, el seu origen
mentre la memòria reforça
certituds i fonaments
per evitar l’enrunada.
Com si el temps s’alentís agomboiat
amb l’aire subtil que només vol
acaronar els elements que fortifiquen
la calma necessària per entendre
que la vida remolca els somnis.