marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de desembre de 2010
0 comentaris

MÉS GARROTADES AL CATALÀ

Estudiades les tres sentències del Tribunal Suprem sobre l’ús del català en el sistema escolar de Catalunya, els experts consideren que no afecten de manera directa el model educatiu de les Balears. Es basen en què el tractament de les llengües a les escoles de les illes està basat en el Decret 92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en llengua catalana, pròpia de les illes Balears, en els centres docents no universitaris de les illes Balears (conegut per tothom com a “Decret de Mínims”) que garanteix que es faci un mínim del cinquanta per cent de les assignatures en la nostra llengua. Un model considerat per molts com a de bilingüisme integral i que el Partido Popular ja ha advertit que derogarà en cas de retornar al govern de les Illes Balears.

I tanmateix, el to d’aquestes sentències és arruïnador des del punt de vista de la promoció de la pluralitat lingüística de l’estat i tindran conseqüències molt negatives en el sistema educatiu de Catalunya, basat, precisament en la immersió lingüística en català, un sistema, cal insistir-hi, que ha demostrat a bastament la seva vàlua. A més, els tres pronunciaments del Tribunal Suprem entren en contradicció amb la sentència 337/1994, emesa pel Tribunal Constitucional, que avalava el model d’immersió lingüística de Catalunya, tot proclamant que el català és el centre de gravetat del sistema educatiu. Aquest model, precisament, ha estat lloat unànimement pel Parlament europeu i pel Consell  d’Europa, pel seu elevat grau de compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries (signada per l’Estat en el seu grau màxim d’aplicació), i per la seva contribució a la integració i a la cohesió social.

El model, que va ser desplegat amb un ampli consens de les forces polítiques de Catalunya, ha estat avalat recentment per l’informe PISA, que considera irrellevants les diferències de resultats escolars entre els alumnes catalanoparlants o els parlants d’altres llengües. I, tanmateix, segueix manant la  toixesa. En definitiva, un cop més al català, una volta de clau més al centralisme més cavernícola i carnisser, i una mostra definitiva que els catalanoparlants feim nosa.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.