marginàlies

Les persones, en relatar algun fet del que n’hem estat testimoni o en reproduir el relat que ens han fet, tendim a exagerar, a fer-ne un gra massa, a adherir als fets que han passat realment consideracions pròpies bé sigui per impressionar l’interlocutor, bé per fer més contador l’esdeveniment. Com si el relat precís i net del fet, sense adjectivar, orfe d’ornaments, sense cap càrrega èpica, no fos digne de crònica. Mai no és tant com diuen, afirmam en aquests casos.

Fent un cafè en un bar capdacantoner de dues vies de trànsit dens on els autos, les bicicletes, els patinets i els vianants palesen que la seva convivència és gairebé impossible, una al·lota jove en patinet aconsegueix esquivar amb molta traça i calma una dona gran que no s’ha adonat que envaïa el carril de les bicicletes i patinets, demostrant a bastament que domina l’aparell que condueix, i sense espantar excessivament la senyora. Tampoc la jove no s’ha alterat gens, ans al contrari, ha somrigut a la senyora i li ha donat el bon dia, que ha rebut com a resposta les disculpes de la vianant.

En no haver pres mal ningú i que, gràcies a la perícia de la patinadora, l’ensurt ha estat de baixa intensitat, sense comportar cap ferida, hom cau en el compte que, si volgués relatar el que acaba de veure, no podria resistir la temptació d’augmentar l’èpica de l’al·lota en patinet, l’elegància amb què ha evitat l’atropellament, la distracció inquietant de la dona gran i l’embadaliment dels homes que han estat testimonis del fet, que centrarien el relat en la figura de l’al·lota. I immediatament després, penses que, efectivament, mai no és tant com diuen, raó per la qual, aquest detall de vida urbana no requereix cap crònica.

No obstant, per xamba, topes amb “La botiga del llibreter Warnars Pieter Meijer de Vijgendam a Amsterdam”, de Johannes Jelgerhuis, el pintor i actor neerlandès nascut a Ljouwert, Frísia, el 1770 i mort a Amsterdam el 1836, i, atenent l’efecte que et fa contemplar-ho, voldries fer-te trons de la dita i dir que has entrat en el quadre, que has sentit l’olor reconfortant de la tinta, que has consultat els tres primers volums de Die Schmetterlinge von Europa, de Ferdinand Ochsenheimer, i que has armat una conversa tan amena com il·lustrativa amb el dependent sobre Jelgerhuis i la seva amabilíssima esposa Philippina Maria.

A vegades, és molt més del que deim.