marginàlies

David M. Smith, un inventor nord-americà, el 1853 patentà el model de gafa d’estendre roba que coneixem, és a dir, el conjunt de dues peces de fusta o de metall que mitjançant una molla central s’eixamplen o estrenyen, i serveixen per a subjectar roba estesa, papers penjats, etc. Així ho defineix el Diccionari Català-Valencià-Balear. La Viquipèdia ens permet de saber de manera immediata qüestions com aquesta gens ni mica transcendents o capitals, però que, en saber-les, deixen un regust ben dolç en entrar al cervell camí de la memòria.

Avui matí he fet el cafè a la porta de la galeria de casa per mirar de veure si corria gens d’aire en el dia en què la santa (Margalida) sol encendre l’estiu, i m’he topat amb l’esguard revellit d’una gafa clàssica, de fusta. Cap cot, com si pretengués amagar el seu abandonament, m’ha despert la curiositat de saber qui va tenir la pensada de ginyar un estri estès per tot el món, d’una utilitat aclaparadora i que passa de puntetes sense fer gens de soroll.

La gafa, tal com se’m presentava el panorama de la galeria estant, coronava el puig del Galatzó per la seva cara de llevant. Un Galatzó calitjós com gairebé sempre que m’ha tornar a recordar el Comte Mal i el poema èpic en dotze cants del mateix nom que Guillem Colom, el poeta solleric, escrigué el 1950 i que inclou un plany que, lluny de perdre vigència, malauradament la guanya de cada dia:

Trista pàtria desvalguda!
Quantes voltes t’has venuda
a l’atzar de tants pirates que amb ton nom han traficat!
Quantes voltes, sens judici,
la virtut jaquint pel vici,
has mudat d’amo i d’ofici
malbaratant tes lleis nobles i els costums del teu passat;

bescanviant a sang freda
l’or reial de ta moneda
amb l’estany de terra externa o amb l’escòria d’Ultramar,
fent chor amb qui t’escarnia
amb cruel riota impia,
acollint el qui et traïa
i al botxí que et flagel·lava besant, sòrdida, la mà!

Una gafa, l’inventor, el puigs de Galatzó, el comte Mal, Santa Margalida i la pàtria cent mil pic vexada, tot un món de suggeriments per començar bé el dia.