marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
L’ERROR FATAL D’ENOLA
Dia 6 d’agost de 1945, poc després de les 8 del matí, queia sobre Hiroshima la primera bomba atòmica de la història. Just en aquell instant, la condició humana deixà de ser-ho. La bomba, batiada absurdament com a “Little Boy”, va esclatar a uns 600 metres d’alçada, arrasà més de 12 quilòmetres quadrats i causà la mort instantània a més de 80.000 persones.
L’avió que llançà la bomba també tenia nom propi, “Enola Gay”, el nom de la mare del pilot, Paul Tibbets, que, segons les cròniques, a la vegada era el nom de la protagonista del llibre de Mary Young Ridenbaugh “Enola; Or, Her Fatal Mistake”, editat el 1886, i que l’avi del pilot tenia en gran estima. Vist en perspectiva, efectivament, posar-li Enola a la bomba va ser una greu errada.
El pilot Paul Tibbets mai no se’n penedí, d’haver llançat la primera bomba atòmica de la història roïna de la humanitat, ans al contrari: se’n sentia orgullós i deia que, si les circumstàncies fossin semblats a les del 6 d’agost de 1945, ho tornaria a fer. De fet, el juny de 1976, reproduí a Texas , en el decurs d’una demostració aèria, el llançament en un avió B-29 restaurat, el mateix tipus de l’Enola Gay, tot provocant un conflicte diplomàtic: el govern dels Estat Units d’Amèrica hagueren de disculpar-se davant el Japó. I encara més, el 1995, tot commemorant el 50è aniversari del llançament, es preparà una exposició en la que s’intentava posar en context aquest primer llançament de la bomba atòmica i ell la considerà una traïció i un insult.
Paul Tibbets morí el primer de novembre de 2007, als 92 anys, com a general de brigada i altament condecorat. Conscient del que havia fet i de les moltes lectures que se’n derivaren, volgué reforçar el seu orgull patri i el seu menyspreu més absolut a la vida i no volgué ser enterrat per evitar que la seva tomba fos objecte de pelegrinatge, i no de lloances precisament, dels activistes antinuclears i es va fer incinerar.
Tres dies més tard, el 9 d’agost, en vista de l’èxit els Estats Units d’Amèrica tiraren la segona bomba atòmica sobre Nagasaki. En aquest cas, el bombarder es feia dir “Bockscar” i la bomba “Fat Man”. Explotà a 460 metres tot generant una temperatura de 3.900 graus, matant a l’acte més de 75.000 persones en un radi total de 3,2 quilòmetres quadrats.
El pilot d’aquest bombarder que duia un “home gras” letal, era Charles W. Sweeney i també defensà la bomba atòmica fent-se fort en la malvada força militar del Japó. Morí amb el grau de General Major amb tot de decoracions, també, el 16 de juliol de 2004.
Setanta-quatre anys després d’aquest infern que segueix degradant-nos a tots, els que varen sobreviure, els “hibakusha” (literalment persona bombardejada), contràriament al que ordena la sensatesa i, per a segons qui, la pietat, segueixen mal vists al Japó i tanmateix no es cansen d’exigir l’abolició de les armes nuclears. I com més ho exigim, més es perfeccionen per matar a l’engròs i d’una sola tacada.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La guerra tornarà;hi ha massa comptes pendents a rescabalar.A la pròxima hi haurà 500 milions de morts.Els què oprimèixen,esclafan i assassinen,són els primers què emblanquinen amb el discurs de Democràcia,Drets Humans,”Justícia”,fraternitat,solidaritat,germanor,pau…etc.Però hi ha mils de combatents disposats a apretar els botons nuclears si un dia cauen en les seves mans.Molta gent què vol morí matant.