marginàlies

El món és un bar antic a vessar de plàstics
amb el fum del tabac i d’altres herbes tòxiques per aire
i per sòl els sobrets buits de sucre del cafè,
els gargalls putrefactes dels parroquians
i el serradís centenari de la desgana.

Els somnis fan un salt d’aigua
i només ho celebren els llibres,
que s’hi llancen per alliberar-se
de la pols que fan callar els versos
i dels peixets de plata que, devorant-los,
volen reescriure les seves històries.

“L’atzar no té passat”, es diu el bar
que fa de món, i el fat, assevera el taverner,
mai no llançarà la primera pedra
ni ho donarà tot per seguir una quimera
ni mai no voldrà viure d’engrunes, com tothom.