marginàlies

La Plataforma per la Llengua (www.plataforma-llengua.cat) acaba de presentar L’”InformeCAT”, treball que mostra el panorama de la salut del català a través d’un recull de 50 dades dels diversos àmbits que tenen una influència més gran per a la llengua. L’objectiu d’aquests informes, com indiquen, és posar sobre la taula un document de referència que s’actualitzi anualment i que permeti disposar d’un termòmetre sobre l’estat i l’evolució de la llengua catalana.

D’aquestes cinquanta dades, que ja suposen un bon resum, se’n podrien destacar les deu següents referides als indicadors positius:

1. El català és la 14^a llengua més parlada de la Unió Europea.

2. Es troba entre les 100 llengües més parlades del món.

3. El 20% dels ciutadans espanyols el saben parlar.

4. El 63% de la població de les Illes Balears el sap parlar.

5. És la 22ª llengua més traduïda del món.

6. El diari digital més visitat en català ha superat el milió d’usuaris únics mensuals.

7. El català és la 27^a llengua en importància econòmica.

8. La presència del català als terminals de telefonia mòbil augmenta un 140% en 4 anys.

9. El català és la 8^a llengua més activa a Internet.

10. Són més de 52.000 els dominis .cat registrats a Internet l’any 2012.

Quant als factors negatius, aquests quatre, que són determinants en el manteniment de la salut del català:

1. Només el 3% del cinema és en català.

2. Només 1 dels 30 productes més venuts a Espanya etiqueta en català.

3. El català encara no és oficial a la UE tot i ser la 9^a llengua de la Unió Europea.

4. El Congrés de diputats espanyol, màxima cambra de representació i decisió de l’Estat, és l’únic parlament d’un estat de la Unió Europea que no permet l’ús d’una llengua pròpia de l’estat que té tants parlants com el català.

I ja que hi som i avui se celebra el Dia Internacional de les Llengües Maternes, aquesta reflexió summament institucional però tanmateix molt reveladora, de la Sra. Irina Bokova, Directora General de la UNESCO: “Dels més de 6.000 idiomes que es parlen a tot el món, gairebé la meitat pot haver desaparegut d’aquí a finals de segle. L’Atles UNESCO de les llengües del món en perill representa el full de ruta d’aquesta lluita. La pèrdua d’una llengua constitueix un empobriment per a la Humanitat, un retrocés en la defensa del dret de tota persona a ser escoltada, a aprendre i a comunicar-se. Així mateix, cada idioma comporta un patrimoni cultural que amplia la nostra diversitat creadora. Aquesta diversitat cultural és tan important com la biodiversitat a la natura”.