marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
28 de febrer de 2020
0 comentaris
LA MIRADA QUE GRIMPA
La mirada que grimpa
pels penyals de l’angoixa,
els dits humits als llavis
ressecs de la luxúria.
El pa que no assacia,
l’aire que vol bandera,
la mar que no plany l’alga…
I si no vingués l’alba?
Si no fugís la nit?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!