marginàlies

Adia edicions presentà fa uns mesos “Or vell. Autobiografia sense pretensions”, d’Andreu Estarelles Pascual, a cura de Rafel Perelló. “Or vell” es va escriure el 1946 i “Autobiografia sense pretensions” el 1965.

Dues obres breus -la segona inacabada- d’aquest folklorista fill il·lustre de Bunyola que no són menors i en el que el vocabulari hi juga un paper fonamental. Com indica Rafel Perello en el pròleg, Estarelles, en els seus treballs de camp, es va amarar de la puresa lingüística amb què es topava i que reflecteix en els seus textos “que saünyen un domini lèxic fabulós admirabilíssim, avui en dia sorprenent”.

“Or vell” parla de la incidència de la religió en la vida quotidiana de la pagesia mallorquina del darrers anys del segle XIX i els primers del segle XX, el temps en què a l’illa decau el sistema gairebé feudal que imperava a les gran finques mallorquines, sobretot de muntanya.

A “Autobiografia” ens parla dels seus primers anys, de les relacions que estableix amb la família –sobretot amb la seva padrina- i amb la gent de Bunyola i les seves expressions. Enquimerat pels malnoms de Bunyola, en presenta una llista que frega els tres-cents.

En aquest llibre es presenta un món esvaït, certament, que ens pot caure molt lluny, però que de cap manera es pot condemnar a l’oblit. Un text, en definitiva, que cal conèixer si és que conèixer-nos segueix interessant-nos, sobretot els que mantenim relació amb Bunyola.

Com sigui, no em puc estar de transcriure  aquest versat contingut en aquesta obra que, per molts d’anys que tengui, no ha perdut gens de vigència, ans al contrari, és més actual que mai:

Mare de Sant Salvador,
vós qui estau en penya forta,
no comporteu que Mallorca
la govern cap traïdor.