marginàlies

A l’hora de redactar aquesta nota, a l’Estat espanyol més de dos milions i mig de persones han contret el coronavirus. D’aquests malalts n’han mort més de 55.000, dels quals més de nou mil ho han fet al Principat, més de quatre mil al País Valencià i més 500 a les Illes Balears. Són xifres tràgiques, sobretot les defuncions, que no importen gens, sembla, a l’hora de prendre mesures rotundes i eficaces per no donar més via lliure a la COVID-19.

Per damunt el dret a la salut (no podríem parlar, en aquest cas, del dret a la vida davant les dades de morts?) s’imposen els interessos econòmics petits, mitjans, grans, enormes i globals. La immensa majoria dels especialistes indiquen que la millor forma d’aturar tant de contagi i tanta mortaldat, és confinar totalment la població un temps breu, com fan altres països amb molta més sensibilitat sanitària que la que emana de La Moncloa, passat el qual anar obrint-lo gradualment. Però no, el Govern de l’Estat no contempla en cap cas aquest confinament recomanat pels experts. No sols això, sinó que s’oposa a avançar el toc de queda (o seny del lladre o cobrefoc) a les vuit del capvespre. Les morts que hi ha hagut i les que hi haurà no li importen gens. Tanmateix són morts anònimes que han de restar per sempre en l’anonimat.

Els jutges i tot tomben el decret d’ajornament de les eleccions catalanes perquè consideren que els principatins tenen moltíssimes ganes d’anar a votar, que és hora de tenir un Govern de la Generalitat com toca (com considera el govern de la metròpoli), això és, d’acord amb la seva anticatalana manera d’entendre la justícia, i que per fer brillar la democràcia (venint d’una estructura gens democràtica sona a befa) s’ha d’anar a votar quan estava previst inicialment. Clarament, no els importen gens ni mica ni  els morts per la COVID19, ni el dret a la salut.

I això no obstant, malgrat aquest claríssim menyspreu al patiment i al dol de molts,  càrrecs polítics d’arreu i militars dels més alts estaments d’aquest ram, trenquen els protocols de la vacunació i es posen el vaccí passant davant tothom. I segurament, a part dels que s’han denunciat públicament, n’hi deu haver moltíssims més, la qual cosa ve a demostrar que la ciutadania, per als poders de l’Estat que patim fins a l’oprobi, no som més que nombres d’un ramat sense esperons.