marginàlies

Pel que es veu, el conseller d’Educació, Cultura i Universitats, i portaveu del Govern Bauzá, Rafael Bosch Sans, es mou millor sota les aigües engalipadores de Cabrera que dirigint a toc de decret, arrogància i mala fe l’educació dels illencs més joves i la cultura de tots els qui vivim (a) les Balears i patim la seva exacerbada fòbia a tot allò que ens distingeix i ens singularitza.

Hom recorda que quan el varen nomenar, ara fa desset mesos -dia amunt, dia avall-  les veus més saberudes dels cercles polítics illencs anunciaren poc més o menys que la llengua i la cultura pròpies, en les seves mans, no patirien gaire perquè Bosch Sans, ensenyant de professió, havia mostrat en el passat força sensibilitat vers el català. Ara, tothom se’n fa creus, del que ordena i mana, com si hagués patit una mena de torn de cap que l’hagués deixat estabornit i desorientat. En efecte, la seva política lingüisticocultural és la que predica el sector més a l’extrem dret del seu partit. Els representants més significats d’aquest grupuscle no ho haurien fet millor!

De fet, el seu “Esborrany de l’Avantprojecte de la llei reguladora de la convivència escolar i de l’autoritat del professorat dels centres educatius de les Illes Balears” és més una tupinada partitpopularista que no una proposta derivada del diàleg i del consens amb tota la comunitat educativa. Igual que el seu “Esborrany de Projecte de decret pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no universitaris de les Illes Balears”, que no percaça res més que la segregació del català en l’ensenyament. El Govern Bauzá ja l’ha segregat a l’administració i als mitjans de comunicació públics i ara toca l’ensenyament.

El darrer episodi sainetesc protagonitzat per aquest conseller submarinista i que, per tant, sols practica la immersió aquàtica ha estat la sortida del Govern de les Illes Balears de l’organització de l’Institut Ramon Llull. D’entrada, les raons d’aquesta segona sortida vergonyosa –i pepera– eren econòmiques; ara s’ha vist que no, que les motivacions eren ideològiques: “La política fa que hi hagi determinades opcions, i se’n deriven conseqüències“, digué ahir horabaixa Rafael Bosch. I per si algú encara dubtava del que havia sentit, reblà: “Amb la decisió política de la Generalitat [d’obrir el procés sobiranista] s’ha trencat el marc constitucional, i el trencament d’aquest marc constitucional hi ha influït molt“. Sí, és ver, una mica críptic ho és, però així és i s’expressa el conseller i portaveu del Govern Bauzá quan no fa immersió a Cabrera.

Ja que no serveix per dirigir l’educació i la cultura de l’arxipèlag i sí ha demostrat que se’n desfà bé aigües endins i té la mà trencada en això d’ensenyar, no seria cap disbarat preparar a Rafael Bosch i Sans un retir honrós com a cameraman subaquàtic a la fundació Jacques-Yves Cousteau.

Aquest capità, per cert, solia dir que les missions impossibles són les úniques que solen reeixir. Ho dic per dir-ho, com faria el conseller submarinista.