marginàlies

Avui és sant Zacaries, l’onzè dels profetes menors. Era fill de Baraquies o Berec, i aquest ho era d’Addo. Va viure cap al segle VI aC. No en conec cap per donar-li els molts d’anys, però si n’hi ha algun que llegeixi aquestes línies, que es doni per felicitat.

Tafaner com som afortunadament, he volgut conèixer què deia aquest profeta i m’he trobat amb això que segueix, que m’ha deixat tan glaçat com intrigat. No som biblista ni desllorigador de profecies, raó per la qual aquests versets, en no entendre el seu significat, m’han deixat aclaparat. Sincerament, agrairia que algú em digués què volia dir Zacaries amb aquesta visió i la lliçó que n’hem de treure.

Es tracta de la “Setena visió: la dona dins el cossi” i forma part del capítol 5, versets del 5 a l’11, i com a poema, la veritat és que funciona. Diu així:

Setena visió: la dona dins el cossi

⁵ L’àngel que parlava amb mi vingué a dir-me:
—Aixeca els ulls i mira què apareix.
⁶ Jo vaig preguntar-li:
—Què és això?
Ell em va dir:
—És un cossi. Està ple d’allò que fascina tothom.
⁷ Llavors es va aixecar la tapa de plom del cossi i vaig veure-hi una dona a dins.
⁸ L’àngel va dir:
—És la maldat.
Després va entaforar la dona dins el cossi i el va tancar amb la tapa de plom.
⁹ Vaig alçar els ulls i vaig veure dues dones que volaven portades pel vent; les seves ales eren com les de cigonya i es van endur el cossi cel amunt.
¹⁰ Jo vaig preguntar a l’àngel que parlava amb mi:
—On se l’emporten?
¹¹ Ell em va respondre:
—A Babilònia. Allí li construiran un temple i l’entronitzaran sobre el seu pedestal.

Com diu aquest cuiner de TV3 en provar el que ha cuinat: brutal!