marginàlies

por a la bellesa que sempre acuita,
al so compromès del clavicèmbal,
a la veu a punt de trencar-se de qui l’escolta

por al que no s’entén, a fer curt de besades,
a la solitud del cant i a les lliçons de tenebres,
al foc i al dubte, a la fulgència de l’or

por al valor sempre en alça de la sang,
a la llavor de la gana, al silenci de la bondat,
a la distància entre la terra i el cor