marginàlies

… i notes una força estranya que t’empeny als palaus de deixalles dels ravals de la misèria que coronen la ciutat dels cobdiciosos. I te toques el desig irrefrenable de topografiar i mostrar la bellesa exuberant de la pobresa, dels cossos bategants que l’habiten entre la pols i el ganivets. I sents l’olor del riure assedegat del ca abans de tastar la sang que el crida. I vols sentir la solitud de qui transgredeix per poder fer volar les miloques que t’envolen el plaer… i finalment entens que avui fa noranta-nou anys que va néixer Pier Paolo Pasolini i que des de fa estona sents uns versos traduïts per Narcís Comadira del seu llibre “Poesia in forma de rosa” que et rapinyen l’esquena com si fossin ungles ratadores:

Treballo tot el dia com un monjo
i de nit, a fer volts, com un gatàs
buscant l’amor… Proposaré
a la Cúria que em faci sant.
Ja que responc a la mistificació
amb mansuetud. Miro amb els ulls
d’una imatge els adeptes al linxament.
M’observo a mi mateix massacrat amb el serè
coratge d’un científic. Sembla
que senti odi, i en canvi escric
versos plens d’amor precís.
Estudio la perfídia com un fenomen
fatal, com si jo no en fos l’objecte.
Tinc pietat pels joves feixistes,
i als vells, que considero formes
del mal més horrible, hi oposo
només la violència de la raó.
Passiu com un ocell que veu
mentre vola pel cel la consciència
que no perdona.

Aquesta traducció s’inclou en l’obra “Pier Paolo Pasolini”. Papers de Versàlia, Barcelona, 2016.