marginàlies

Tot indica que hi ha molts més morts que cadàvers, pul·lulant pels centres comercials o els diversos llocs de culte. Hom podria prendre mides a tanta absència de vida en veure què costa trobar paraules per designar concretament tot allò que és mesurable pels sentis oberts –tant de cor com de cames- als oratges empegueïdors del trànsit enfollit de les minuteres. La bava que deixen els minuts no és de cargol.

Envesteix la temptació de cridar que el goig hauria de fer cap al doll de conseqüències d’aquesta percepció, car és a partir d’aquest zero sencer que podem començar a comptar i a passar comptes.  Però tot d’una apareix la veu implacable i lleixiuada, heroica molt probablement, del silenci de tot  plegat. I debades n’hi ha que intenten posar vases a tants panorames somorts, orfes d’esperons i de mirades. Com més mig acluquem els ulls, més clars veurem els ullals que ens calen per ben esquinçar la carn fibrosa dels dies.