marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

3 d'agost de 2021
0 comentaris

ESTENDARDS RESISTENTS AL FOC

Ara que per aquests verals nostres totes les llibertats estan ben lligades i que l’expressió ja no és lliure en tractar borbons, sobretot, recordar Étienne Dolet, de vida breu, intensa i tràgica, per ventura val la pena. Avui fa 475 anys que morí i no gens de forma natural, digna i plàcida.

Dolet va néixer a Orleans el 3 d’agost de 1508 i entre París i Pàdua es formà en retòrica ciceroniana, la qual cosa el convertí en un humanista tan sòlid com abrandat. A més, conrà la poesia, la traducció i l’oratòria, i destaca també per la seva dedicació als treballs d’impremta.

Per la seva eloqüència és nomenat secretari de l’ambaixador de França a Venècia i a través d’aquesta dedicació entra en les esferes de la política. El 1532 es trasllada a Tolosa de Llenguadoc, cèlebre aleshores per la seva universitat, en la que estudia dret i en la que fa un discurs pujat de to sobre les supersticions religioses, la qual cosa li suposa la primera pena de presó, abreujada per la intercessió del bisbe de Rieux, protector seu. El 1534 és obligat a partir de Tolosa.

A la recerca de feina i d’un bon impressor per a les seves obres, acaba a Lió. És aquí on coneix l’impressor Sébastian Gryphe, que el contracta de corrector i li publica les seves Orationes in Tholosam, el discurs que va fer a la universitat de Tolosa. Es gràcies a aquesta feina que entra en contacte amb els escriptors més destacats d’aquell temps, entre d’altres, Rabelais, Clémet Marot, Du Bellay, o Bonaventure des Périers.

El darrer dia de l’any 1536, fruit del seu temperament impetuós i agressiu, en el decurs d’una brega mata accidentalment un pintor. Per això és arrestat i roman empresonat fins que el Parlament ratifica, l’abril de 1537, el perdó que obté del rei Francesc I que, a més, l’autoritza a imprimir obres d’autors moderns i antics durant deu anys.

El 1540 obre la seva pròpia impremta i en quatre anys imprimirà un centenar d’obres de medecina, filologia, gramàtica, moral i literatura. Amb l’afany d’impulsar al màxim el francès i aprofitant l’ordenança de Villers-Cotterêts del 1539 que declarava el francès llengua oficial de l’administració i de la justícia, imprimeix nombroses traduccions a aquesta llengua a més d’obres noves, com Gargantua de Rabelais.

Aquest impuls del francès despertarà les sospites de les autoritats religioses. El 1542 és arrestat per ordre de l’inquisidor Orry Mathieu sota l’acusació d’heretgia, per la qual serà jutjat i condemnat a mort, pena de la que se n’alliberarà per molt poc. Començant el 1544, Dolet és detingut novament per haver publicat obres considerades sedicioses, però aconseguirà fugir cap al Piamont. Tanmateix, les seves obres es cremaran davant Nôtre Dame.

Mesos més tard, Étienne Dolet torna a França convençut que podrà defensar-se i aconseguir, novament, el perdó reial. És detingut a Troyes el mes de setembre de 1544, serà jutjat i dos anys després se’l condemnarà a morir a la foguera per blasfèmia (per posar en dubte la immortalitat de l’ànima), sedició i per publicar llibres prohibits, entre d’altres, Axioc, el diàleg socràtic atribuït a Plató. La sentència es complirà el 3 d’agost, el mateix dia que va néixer, de 1546 en què, després de ser torturat i d’haver mort penjat, el seu cos serà cremat a la plaça Maubert. Tenia 37 anys.

Étienne Dolet, estendard de la resistència a tota mena de fonamentalismes i fanatismes.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.