marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
26 de març de 2014
0 comentaris
LA FORÇA RESISTENT I PROPOSITIVA DE L’OCB
Per l’Obra Cultural Balear, el 2013 ha estat un any de forta resistència: arrossegant el daltabaix econòmic del 2012, l’entitat ha hagut de reestructurar l’equip de professionals, reduint-lo fins als mínims imprescindibles. I amb un pressupost de supervivència, s’ha hagut de respondre a les pitjors escomeses contra el català i la seva cultura provinents del Govern de les Illes Balears. I així i tot, hem estat capaços de promoure 761 actes arreu de l’arxipèlag: 566 organitzats directament per l’Obra Cultural Balear i 195 en col·laboració amb altres entitats.
A més, també s’ha aconseguit augmentar el nombre de socis, prova que la causa de l’entitat segueix concitant voluntats i consciències, i el nombre de delegacions.
De l’activitat desplegada per l’entitat durant el 2013, en cal destacar que Can Alcover acollí la vint-i-quatrena edició de la Setmana del Llibre en Català, que va estar a punt de ser suspesa per la manca de suport econòmic del Consell de Mallorca.
Per manifestar públicament el rebuig de l’Obra Cultural Balear a la política “desnormalitzadora” del català que duen a terme el Govern de les Illes Balears i els governs de les principals institucions públiques de l’arxipèlag, aprofitant el final del Correllengua organitzat per Joves de Mallorca per la Llengua, s’organitzà una Cadena Humana des de la Paça de la Porta Pintada fins a la Plaça de Cort. El missatge que es volia transmetre era que l’interès de les nostres administracions públiques és fer prescindible la llengua que ens identifica i amb la que ens relacionam amb el món. Allò que irresponsablement i il·legítima imposa el govern illenc és la indiferència lingüística, com en les èpoques repressives, per tal que la resignació i la fatalitat acabin reduint l’ús del català que parlam a l’àmbit domèstic.
La imposició del decret de Tractament Integrat de Llengües, a més d’altres disposicions i actuacions del Govern de les Illes Balears en contra de l’escola pública, la seva qualitat, la seva universalitat i la presència del català en el sistema educatiu, comportà la reacció dels docents, que es constituïren en Assemblea. Una de les primeres decisions que prengué va ser elaborar un calendari de mobilitzacions que preveia una vaga indefinida. En conseqüència, decidiren obrir una Caixa de Resistència per poder ajudar econòmicament els docents que decidissin seguir-la. En no haver-se constituït administrativament i legal com a associació o similar, l’Assemblea de Docents es dirigí a l’OCB per sol·licitar-li cobertura administrativa per poder obrir un compte corrent exclusiu on poder-hi fer les aportacions. La Junta Directiva de l’entitat, d’acord amb l’article 4 dels seus Estatuts, decidí d’atorgar-li aquesta cobertura i obrir un compte corrent exclusiu per a la Caixa de Resistència a Caixa Colonya.
L’entitat presentà al·legacions al Projecte de llei sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears en considerar que en aquesta proposta de norma és molt complex establir quina és l’autèntica finalitat que es pretén, donat que s’esmenten de manera desordenada, asistemàtica i inconnexa diverses disposicions que s’allunyen, sense cap justificació, del títol mateix del Projecte. En l’articulat es parla de símbols prohibits o no permesos i no es concreten quines poden ser les actuacions no permeses o no autoritzades que podrien donar lloc a una sanció. El nivell d’indeterminació, en un aspecte tan essencial, és molt ample, la qual cosa suposa una vulneració del principi de seguretat jurídica. Pel que fa a l’esperit de la norma, no hi ha dubte que el que es pretén és instaurar un procediment de control previ per poder utilitzar o col·locar qualsevol símbol en els béns immobles o mobles públics (es llegeix clarament entre línies que el Govern pensa en els centres d’ensenyament i en els llaços quadribarrats) i, a la vegada, establir normes sancionadores en casos d’incompliment. Aquest plantejament s’aparta del principi del pluralisme polític i dels valors democràtics més bàsics, i suposa una vulneració de les llibertats ideològiques i d’expressió, proclamades com a drets fonamentals.
L’OCB també s’implicà en l’organització de la manifestació de dia 29 de setembre sota el lema “Contra la imposició, defensem l’educació”, en suport a la vaga indefinida dels docents. I ho va fer perquè de sempre ha apreuat l’educació publica, ha defensat el diàleg i l’entesa com a norma política, ha apostat fort pel rigor que mena a l’excel·lència i fa servir la via dels valors propis per aconseguir el futur que ens mereixem. L’OCB considera que la causa dels docents illencs és la causa de la dignitat i de la responsabilitat. Les mostres que sustenten aquesta afirmació són tan nombroses com incontestables: des de la complicitat activa dels pares i de les mares, a la receptivitat prou àmplia de la ciutadania que no vol ser regida a cops de decrets llei i des d’uns posts de decisió allunyats dels interessos de la majoria, del bé comú.
Com a complement a totes les accions contràries a l’actitud bel·ligerant en l’àmbit educatiu, l’Obra Cultural Balear decidí d’impulsar la iniciativa esportiva, “MOU-TE PER L’EDUCACIÓ”, a Manacor.
Finalment, el 29 de desembre se celebrà al Teatre Principal de Palma la Nit de la Cultura en el decurs de la qual es lliuraren els Premis 31 de Desembre. Tot celebrant el centenari del naixement de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, s’estrenà l’espectacle “De vida ardent”, amb cançons de Maria del Mar Bonet i recital poètic de Biel Mesquida.
De l’activitat desplegada per l’entitat durant el 2013, en cal destacar que Can Alcover acollí la vint-i-quatrena edició de la Setmana del Llibre en Català, que va estar a punt de ser suspesa per la manca de suport econòmic del Consell de Mallorca.
Per manifestar públicament el rebuig de l’Obra Cultural Balear a la política “desnormalitzadora” del català que duen a terme el Govern de les Illes Balears i els governs de les principals institucions públiques de l’arxipèlag, aprofitant el final del Correllengua organitzat per Joves de Mallorca per la Llengua, s’organitzà una Cadena Humana des de la Paça de la Porta Pintada fins a la Plaça de Cort. El missatge que es volia transmetre era que l’interès de les nostres administracions públiques és fer prescindible la llengua que ens identifica i amb la que ens relacionam amb el món. Allò que irresponsablement i il·legítima imposa el govern illenc és la indiferència lingüística, com en les èpoques repressives, per tal que la resignació i la fatalitat acabin reduint l’ús del català que parlam a l’àmbit domèstic.
La imposició del decret de Tractament Integrat de Llengües, a més d’altres disposicions i actuacions del Govern de les Illes Balears en contra de l’escola pública, la seva qualitat, la seva universalitat i la presència del català en el sistema educatiu, comportà la reacció dels docents, que es constituïren en Assemblea. Una de les primeres decisions que prengué va ser elaborar un calendari de mobilitzacions que preveia una vaga indefinida. En conseqüència, decidiren obrir una Caixa de Resistència per poder ajudar econòmicament els docents que decidissin seguir-la. En no haver-se constituït administrativament i legal com a associació o similar, l’Assemblea de Docents es dirigí a l’OCB per sol·licitar-li cobertura administrativa per poder obrir un compte corrent exclusiu on poder-hi fer les aportacions. La Junta Directiva de l’entitat, d’acord amb l’article 4 dels seus Estatuts, decidí d’atorgar-li aquesta cobertura i obrir un compte corrent exclusiu per a la Caixa de Resistència a Caixa Colonya.
L’entitat presentà al·legacions al Projecte de llei sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears en considerar que en aquesta proposta de norma és molt complex establir quina és l’autèntica finalitat que es pretén, donat que s’esmenten de manera desordenada, asistemàtica i inconnexa diverses disposicions que s’allunyen, sense cap justificació, del títol mateix del Projecte. En l’articulat es parla de símbols prohibits o no permesos i no es concreten quines poden ser les actuacions no permeses o no autoritzades que podrien donar lloc a una sanció. El nivell d’indeterminació, en un aspecte tan essencial, és molt ample, la qual cosa suposa una vulneració del principi de seguretat jurídica. Pel que fa a l’esperit de la norma, no hi ha dubte que el que es pretén és instaurar un procediment de control previ per poder utilitzar o col·locar qualsevol símbol en els béns immobles o mobles públics (es llegeix clarament entre línies que el Govern pensa en els centres d’ensenyament i en els llaços quadribarrats) i, a la vegada, establir normes sancionadores en casos d’incompliment. Aquest plantejament s’aparta del principi del pluralisme polític i dels valors democràtics més bàsics, i suposa una vulneració de les llibertats ideològiques i d’expressió, proclamades com a drets fonamentals.
L’OCB també s’implicà en l’organització de la manifestació de dia 29 de setembre sota el lema “Contra la imposició, defensem l’educació”, en suport a la vaga indefinida dels docents. I ho va fer perquè de sempre ha apreuat l’educació publica, ha defensat el diàleg i l’entesa com a norma política, ha apostat fort pel rigor que mena a l’excel·lència i fa servir la via dels valors propis per aconseguir el futur que ens mereixem. L’OCB considera que la causa dels docents illencs és la causa de la dignitat i de la responsabilitat. Les mostres que sustenten aquesta afirmació són tan nombroses com incontestables: des de la complicitat activa dels pares i de les mares, a la receptivitat prou àmplia de la ciutadania que no vol ser regida a cops de decrets llei i des d’uns posts de decisió allunyats dels interessos de la majoria, del bé comú.
Com a complement a totes les accions contràries a l’actitud bel·ligerant en l’àmbit educatiu, l’Obra Cultural Balear decidí d’impulsar la iniciativa esportiva, “MOU-TE PER L’EDUCACIÓ”, a Manacor.
Finalment, el 29 de desembre se celebrà al Teatre Principal de Palma la Nit de la Cultura en el decurs de la qual es lliuraren els Premis 31 de Desembre. Tot celebrant el centenari del naixement de Bartomeu Rosselló-Pòrcel, s’estrenà l’espectacle “De vida ardent”, amb cançons de Maria del Mar Bonet i recital poètic de Biel Mesquida.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!