marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

23 de desembre de 2018
0 comentaris

EL MAPA ON HAN VESSAT UN TINTER

A “Segons l’estació. George Sand i Llorenç Villalonga”, Sebastià Perelló pren “Un hivern a Mallorca”, de la primera, i “Un estiu a Mallorca”, del segon, i els estameneja, els despulla amb l’afany d’acarar-los i de treure l’entrellat del que no s’hi llegeix si no és amb intenció extrema.

L’estudi detallat de l’obra de Sand, esdevinguda gairebé mítica a l’hora de referir-nos a Mallorca i als que la feim, emfasitza que “Un hivern a Mallorca” és “una obra literària realment valuosa que desdiu amb sordina el pretès idealisme d’una escriptora que sap jugar les seves cartes literàries de manera excepcional en aquest balanceig entre la ficció i el document que redacta un exviatger per a un amic sedentari”.

Tot recordant-nos que “les illes contemporànies són un invent de poetes i il·lustradors”, en aquest obra “l’illa és el context d’una aventura personal i no el seu motiu temàtic”. George Sand ve a Mallorca “a depurar la moral europea que desdibuixa la seva passió, arriben a la recerca d’un espai que viu al marge d’aquestes normes, exòtic i s’hi troben una cultura, la civilització ancestral i sobretot catòlica”. Per això, Sand i Fréderic Chopin“segueixen essent aliens a la “salvatgeria dels autòctons”, que serà viscuda com una nosa, una amenaça al procés de depuració personal. Si el paisatge és sublim, els illencs són miserables, supersticiosos, primitius o lladres”.

“Amb l’aparença d’un llibre de viatge”, Sand “relata la seva decepció davant els tòpics i aquella credulitat europea que sol inventar illes desertes que sempre acaben per ser totalment inhabitables”. Això és, “venia amb la intenció de ser una mena de Robinson d’ègloga i acaba en una mena de sainet satíric, de l’illa deserta idealitzada a la presó”.

Pel que fa a Llorenç Villalonga, a “Un estiu a Mallorca”, no surt dels grans motius de la seva obra: “el paradís perdut [on els homes desitgen no ser humans], el mite de Fedra, i el seu inventari d’extincions”. Sebastià Perelló, a més, considera que “la presència  massiva de Sand al text de Villalonga és una estratègia narrativa que s’acosta a la vampirització” i que en aquesta obra “l’illa es conforma en estereotip: un espai disponible per ser el que la indústria turística necessiti”.

“Mai no som realment a ca nostra”, considera Perelló: “és l’estranger el que fa possible abordar l’impenetrable, escarpat i clos, que fa niu en nosaltres i només hi tenim accés a través dels seus ulls”. Definitivament, per tant, a “Un estiu a Mallorca”, “ja som a una illa on tot és fals”.

En haver assaborit aquest estudi depurat de dues obres que parlen tant de nosaltres, els illencs, hom té la sensació que hem passat de ser les illes oblidades que gravà Gaston Vuillier a ser les illes inventades pel turisme més destructor. Dit d’una altra manera, els habitants ignorats d’un mapa on han vessat un tinter.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.