marginàlies

“Mentre se segueixi abordant la pobresa com un dèficit quantitatiu natural –o fins i tot qualitatiu- que cal compensar, no s’aconseguirà galvanitzar la voluntat política necessària per reduir-la. El pauperisme s’acabarà el dia que es reconegui que la pobresa constitueix una violació dels drets humans, per la qual cosa se’n declari l’abolició”.
La frase és del senegalès Pierre Sané (Dakar, 1949), Director Adjunt per a les Ciències Socials i Humanes de la Unesco i Secretari General d’Amnistia Internacional des d’octubre de 1992 a abril de 2001.

Està extreta de l’article “Abolir la pobreza no es una utopía”, publicat al diari El País dia 22 d’octubre de l’any 2002, fa, per tant, catorze anys gairebé dia per dia. I com totes les frases pensades i repensades, i que flueixen de l’observació primmirada i crítica de la realitat, segueix valent tant com fa tants d’anys.

Val a dir que és una cita que sempre que puc retrec en parlar de pobresa i d’exclusió social, tant la nostra, la illenca, com l’aliena; la pobresa del primer món i del quart.

I repassant documentació, repar en la que guard de l’Any europeu de la Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social, que durà tot el 2010. I si param esment a la realitat europea d’ara mateix, hem de convenir que aquell any valgué de ben poc, perquè el nombre de persones europees pobres no ha deixat de créixer des de llavors. I això que la cúpula de la Unió Europea celebrà amb tota solemnitat reunions al més alt nivell amb representants d’organitzacions filosòfiques, religioses i laiques per tractar la millor manera d’acarar aquesta xacra social. Tanmateix, aprofitant la crisi econòmica que es congrià el 2008, l’austeritat imposada per les elits europees han engreixat i engreixen més les seves fortunes i han empobrit i empobreixen milions d’europeus i estan fent l’impossible perquè tots posem call sobre aquesta tragèdia que preocupa menys que el canvi climàtic. Desolador, perquè de posar call a callar només hi van dues lletres.

Comptant i debatut, malauradament

Els grillons que ens fermen
al pauperisme rellueixen
tant com les maragdes
els ceptres dels poderosos.