el zumzeig de les abelles
desconcerta la claror
que no sap si ha de quedar
o deixar pas al capvespre
s’enfila la quietud
per les cames de la tarda
omplint de calfreds la pell
sedosa de l’equilibri
s’agreuja el somrís del vell
en repassar el que escriu
com si no haguessin passat
dos segles del primer vers
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!