marginàlies

Just sortir de casa s’adonà de l’estranya i vehement potència de la serena, i tornà a pensar seriosament en la possibilitat que una altra força igual de poderosa ens pot censurar els somnis en considerar que feia massa temps que no en recordava cap i ell n’era un gran constructor. En el darrer, fa massa temps que el tingué, els peixos esvalotaven amb un xivarri desconegut i incontinent els pobles de mar que, a més,  reconvertien els tresors que custodien des que la vida neda i repta en fonts de terror. I torna a pensar en el que li contava repetidament son pare, que va aprendre primer a nedar i després a resar just per desafiar la seva àvia, que s’exclaustrà amb gran disgust de son pare perquè s’aparellà amb un mort de fam que també havia deixat l’ermita. El despertar de les ombres, pensa, fa cantar els teuladers, els pàries de l’ocellada pel seu cant primari i preferir la pedra a l’arbreda. Ningú no sap què es diuen però tothom dona per fet que anuncien pedregada