marginàlies

A l’aigua de la mar li demana que li clogui tots els traus de la memòria, que li rescati els records més aviciats que perd amb excessiva freqüència; que espanti els esbudelladors i els sàtrapes que li ensangonen les nits; i que li netegi a fons la llengua per poder dir sense embarbussar-se el que convé que sigui dit a qui més desitja. I, ella que pot, que li desemboiri la pensa, cada cop més afligida per aquest temps de bàrbars i caníbals; que li alleugereixi el pes de la recança que li omple de pesar aplomat el parpelleig i el glatir.