Sempre duia xavalla
dins les butxaques
i quan s’inquietava
hi posava la mà i hi jugava.
El dringueig li servia
de sismògraf
per avançar-se als drames
i als dracmes dels infortunis.
Encara n’hi ha que recorden
com sonaven les monedes
i de quina manera
s’encengué el cel
quan no les féu fregar
abans que l’aiguat
se’n dugués el poble.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!