marginàlies

Escolta la seva pròpia veu
agotzonat rere la paret seca
que tot ho empara i desafia,
el condemna i renega d’ell.
S’asseu perquè la memòria
reculi i proscrigui els colors
i les paraules proparoxítones,
i faci retornar el cavall de cartró
esbudellat i la pepa de la germana
lligada al capçal del llit.
I l’essència d’espígol del vent
que aixeca els coberts dels sestadors.
L’aigua crida més aigua
per abocar-la als embornals
sense lluna mentre un cor de diables,
cantant com déu, s’embadoquen.
Retorna a la casa del poble
i no s’atura fins que és al cul
del corral, a tocar de la figuera
per contemplar el cimal del penjat.
Des que el va veure els aniversaris
venen amb taüts i bandes de música.
El garrover del lladre
no admet aspirants al suïcidi.