La pedra neix com els arbres
s’escampa com la malesa
i es fa amunt sens garantir-te
el cel buit que sempre espera.
Els vianants tenen pressa
segueixen la instrucció
que mana no deturar-se
per ningú que ho sol•liciti.
El fanal del marginaire
recorda Lili Marleen
i el temps de la Dietrich
que presideix els seus somnis.
Tota passa és advertida
com antany, cada paraula
desxifrada i controlada
com la llibertat dels besos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!