marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
EL BORINO IMANTANT EL VENT
El borino ros surt no se sap d’on. Va del fluorescent a la pantalla de l’ordinador amb el seu brunzit d’infant entremaliat. S’atura un instant sobre el cap del l’escrivent, que es queda quiet, com si fos bèstia ferotge. I tanmateix, pensa, és de bon averany, la presència d’un borino ros. El vent magnifica la seva insistència a través de les retxilleres de la finestra. Maleeix el vent desorbitat, l’escrivent, que capola el seny dels orats i les migranyes dels maldecaposos.
Som l’oasi invers
abrasant l’estiu.
Rere el mur el vers
la metralla escriu.
Ho diu Albert Ubach en el seu poemari “Missa pro carnavale mortis. I. Introitus”, que l’any passat guanyà el quinzè Premi de Poesia Vila de Lloseta.
Imantem fusell.
El foc, la cintura.
Imantem canells.
La sang, l’armadura!
Ha editat el poemari l’Editorial Moll, que enguany fa vuitanta anys, en la seva mítica col·lecció de poesia Balenguera. Cinquanta-tres anys, farà enguany aquesta col·lecció creada per Josep Maria Llompart. I els també mítics Poemes de Mondragó, la primera obra editada.
És quan ric, que ploro.
D’amor sóc pallasso.
Ja no sé si moro
pel verí que empasso
o neixo a la tomba
d’aquest escorpí:
l’aresta del rombe
d’un foc assassí.
Torna a ser Albert Ubach qui parla. I el borino ros que aprova la lectura. De la pantalla de l’ordinador al lloc ignot d’on ha sortit. El vent segueix seduint la bogeria.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!