marginàlies

Al Premi Nobel de Literatura 2016 –que no recollí en el seu moment i que rebé tres mesos després prohibint que es fessin fotografies de l’acte- i també Premio Príncipe de Asturias 2007 –que tampoc no recollí en persona-, a més d’altres distincions com el premi Pulitzer, el poeta, músic i cantant nord-americà Robert Allen Zimmerman, o Bob Dylan, l’he seguit poc i malament. Clar que conec i, com la majoria de les persones que costadavallam la seixantena –i més-, he cantat les seves cançons més conegudes i, sobretot, una que dedicà al boxador negre Rubin Carter, conegut per “Hurricane”, que va estar tancat a la presó denou anys acusat injustament de tres assassinats comesos a Paterson, Nova Jersey, el juny de 1966. És clar, també, que reconec la seva vàlua com a poeta i cantant, i la influència que ha tengut en literats i músics d’arreu. Fins i tot accept  les seves manies i fòbies, que no rebaixen gens la seva obra i que, de passada, posen en solfa certes cerimònies ampul·loses i estirades que allunyen més que no apropen les persones que són objecte de reconeixement i respecte.

La cosa és que ara veig que Bob Dylan posa a la venda una casa al Parc Nacional de Cairngorm, a Highland, Escòcia (https://www.bbc.com/news/uk-scotland-glasgow-west-66200052), i he quedat bocabadat de les seves característiques: l’edifici central, construït entre el 1914 i 1919 i d’estil eduardià, disposa de diverses sales de recepció, una sala de música, 16 dormitoris i 11 banys. A la finca, de poc més de cent-un mil metres quadrats, també hi ha algunes cases més petites, un gran hivernacle i un jardí emmurallat. Bob Dylan la comprà l’any 2006 i en va pagar més de dos milions i mig d’euros.

Si aquestes dades m’han aclaparat, encara he quedat més sorprès en saber que d’aquest any 2006 i fins a l’aparició de la COVID19 el 2020, ell i el seu germà David, hi passaven només unes setmanes a l’any. Ara la ven perquè no l’aprofita. Si qualcú hi està interessat, el preu és de tres milions i mig d’euros.

I tanmateix Bob Dylan segueix sent un geni fent versos i cançons. I cap retret, de veres: ha sabut fer retre els poemes i això té molt de mèrit, sens dubte. Però m’ha sorprès, què voleu? Avesat a les estretors atàviques dels poetes…