marginàlies

Fa uns dies, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez Pérez-Castellón, va comparèixer davant els mitjans de comunicació sense corbata i els va fer notar el detall tot dient-los que ho feia per estalviar energia, i animava tots els càrrecs públics a anar sense aquesta peça de vestir, si no era estrictament necessari, per contribuir a l’estalvi energètic.

Sorprenent. No ho vaig veure en directe, ho acab de veure ara, i la rialleta que fa mentre ho diu no sabria dir si és acollonadora, vull dir que se n’acollona de nosaltres, o vol ser maldestrament sarcàstica. Molt sorprenent i sospitosa. I frívola: com estan les coses en el sector energètic, venir en collonades és de pallussos o de mala gent.

Més enllà d’aquesta imbecil·litat, a mi m’ha frepat, de veritat, la precisió “si no és estrictament necessari” dur corbata. Enlloc no ha de ser estrictament necessari dur-ne. Per què s’ha d’atribuir a aquesta peça de vestir una distinció especial? Es vol dir que si no es dur no estàs a una suposada alçada de no se sap ben bé què? Que ets de la “mà menor” més minoritzada i, per tant, sospitosa de qualsevol vel·leïtat? I si en dus, vol dir que ets honorable?

Personalment, mai no he trobat “estrictament necessari” dur corbata a cap banda ni a cap cerimònia, i això que sé fer fins a quatre nusos. No en duc mai, vagi on vagi, i no hi tenc res en contra; senzillament és una peça que m’incomoda. I això no em converteix, precisament, en model de contribució a l’estalvi energètic, crec jo.

Quan el 1982 Gabriel García Márquez va rebre el Premi Nobel de Literatura li demanaren quin vestit duria a la cerimònia de lliurament i ell digué: “El vestit obligatori és el frac, però accepten que els hindús hi vagin amb el seu vestit nacional. Jo estic disposat a demostrar que la guaiabera es el vestit nacional del Carib i amb el mateix dret d’anar-hi així”.

I així, completament de blanc i amb guaiabera es presentà a la cerimònia de lliurement del Premi. I li fou lliurat de mans del rei de Suècia que anava de frac i ple de medalles. D’ells dos, qui desentonava?