marginàlies

Hi ha dies que t’adones que llegeixes els diaris acostumats en paper com si repassassis el facebook, el twitter, l’instagram o qualsevol altra xarxa social: girant els fulls mecànicament -com fas anar el dit per damunt l’aparell- reparant fugaçment en els titulars o en les fotos. En arribar a les pàgines d’opinió, tot dependent del diari, t’hi entretens una mica més o la passes més aviat encara perquè els opinadors desbarren, pixen fora de test o directament manipulen. I si el diari és local, de la repassada no en sol quedar res.

No és manera de tractar els diaris, ja ho sé, però tampoc no ho és la manera com, en general, la majoria tracten temes que no són de per riure amb una lleugeresa tòxica insuportable i en tracten en profunditat d’altres que no són més que xafardejos, insipideses o polèmiques ridícules dins didals d’aigua.

Això no obstant, repassant d’aquesta manera els diaris, de vegades repares en un detall que, sense tenir res a veure amb cap notícia transcendent, et fa enfilar pensaments a tot un coixinet d’agulles. Avui, per exemple, a la pàgina de “classificats” d’un diari illenc en castellà m’he topat, a l’apartat “varis”, amb vuit anuncis brevíssims (entre vuit i deu paraules) de dones que només indicaven el nom seguit de “particulars i domicilis”, o similar, i el telèfon per a més informació. Per breus i bancs que siguin, s’entén que aquestes dones ofereixen serveis sexuals. I per ventura no, no ho he anat a cercar.

Però el detall no era aquest: entre el setè i el vuitè anunci, n’hi ha un que dona gràcies a l’Esperit Sant pels favors concedits. No indica quins són aquests favors ni hi ha telèfon per a rebre més informació sobre aquest do. Què ha mogut M.M., com signa, a publicitar unes gràcies tan sagrades en un racó perdut de diari? I per què la persona que ha compost la pàgina ha decidit incloure aquestes gràcies entre els anuncis de contactes? Què deu pensar el faedor sant d’aquesta inclusió que no té res d’estratègica, aparentment? I quants lectors hi han reparat?